APROXIMACIÓ HISTÒRICA I SOCIOLÒGICA DE LA VALL DEL CONGOST  «més de 600 anys al voltant de la Vinya, el Glaç, la Calç, la Pedra i el Turisme»

El vilatge vell de Les Casetes del Congost, és un antic veinatge de masos (petites explotacions agrícoles) i masies (cases) nascut a cavall dels segles XVI-XVII que hi havia al voltant del Torrent de Santa Eugènia, també anomenat de cal Xesc o de Seguer, i el riu Congost, a la Parròquia de Santa Maria de Tagamanent (Principat de Catalunya). Totes aquestes antigues cases són esmentades a una obra cabdal per conèixer la toponímia d’aquest petit racó de Catalunya (Enric Garcia-Pey. Tagamanent, noms de cases i de lloc. Batllia de Tagamanent, 1998), el paisatge immediat és envoltat per feixes de conreu a banda i banda de la Vall, enguany però, és tot bosc de pi i alzina. Hi havia un reguitzell de cases, no totes n’han sobreviscut, en resten però en el record de la memòria popular de Tagamanent.

Les masies eren de carreus irregulars de pedra vermella i blanca amb brancals de pedra picada del mateix color, sovintejaven les dues alçades. Totes les feixes eren de pedra seca, avui encara les podem veure al bell mig dels alzinams i de les pinasses. amb alguna olivera escadussera als marges de les parets seques.

Una data important fou la de l’any 1599 quan un privilegi Reial de Felip d´Àustria, II d’Aragó i Catalunya, n’autoritzà l’exportació de vi de collita pròpia. Aquesta cessió marcà l’inici d´un important impuls econòmic que girà entorn del conreu de la vinya i l´obertura de nous mercats per aquest producte, aquest cicle econòmic positiu féu que s´hi establissin als segles XVI-XVII un munt de masos al voltant del veral del Congost i per extensió a tota la Vall. Cal tenir en compte que es produïen una mitjana de 300 càrregues de vi anuals a tota la Vall del Congost, per tant el pes econòmic d’aquest cultiu era prou important per tots els masos tagamanentins. Una bona part d’aquesta producció era duta a la capital del Principat (Barcelona) on era embarcada en vaixell amb destinació al port de Nàpols, on avui encara hi sobreviu la varietat de raïm «catalanesc».

Cal remarcar que a la mateixa època, la fabricació de neu glaçada (glaç) a la congesta propera als pous dels segles XVI-XVII del Molí d´Avencó i de la Fontmolsa era un altre dels productes imprescindibles d´aquests anys (servia per a usos medicinals, per conservar els aliments, i per refredar el vi, els granissats i altres begudes refrescants), anava destinat a les Cases de la Neu de la Ciutat Comtal on es protegien amb capes d´espart i es distribuïen per tota la capital del Principat de Catalunya, mitjançant revenedors en les anomenades taules de gel. Tagamanent va ser el principal exportador de Catalunya de neu i glaç d´aquell temps (XVI-XVII-XVIII-XIX).

Tanmateix la venda de calç viva i calç hidràulica, feta als forns de Calç de la Pedralba, era una altra de les activitats econòmiques d´aquell temps.   Per cada 100 Tones de pedra que es cremava amb llenya als pous es covertien en 50 de calç viva. La calç servia per ensulfatar la vinya, ciment de la construcció, desinfecció de corrals o cisternes i emblanquinar o pintar.

Les carboneres al bosc, també van tenir el seu espai, els carboners feien un clos a terra on cremaven llenya de pi, que quan tenia el caliu es tapava amb una planxa metàl.lica i es recobria de terra, al cap de dos o tres dies es podia recollir el carbonet, de cada carbonera en sortien 17 o 18 sacs. Es venia en sacs d´espart i es feia servir bàsicament per cuinar i per escalfar. 

Només la fil·loxera a finals del segle XIX provinent de l´Amèrica del Nord, feu estralls i engegà en orris el conreu de la vinya. A les feixes es van plantar pins, canviant per sempre més el paisatge i la vida econòmica de la Vall del Congost i de bona part de Catalunya.

El boom industrial del XIX-XX, feu que endeguessin cap a l’any 1917 noves activitats com van ésser les pedreres de gres vermell de la Família Vila Roger, la Blanca, la Roja i la del Serrat dels Frares de La Casa Nova, sota del Torn, Can Coll, Camp Roig, Font Miró, al davant de Can Xesc, sota el Turó dels Reis i al primer Obrador de roca ornamental de la comarca i un dels primers de Catalunya datat a l´any 1924, el de La Casa Nova d´en Jacint Vila Roger i el seu germà en Pep (una níssaga familiar tagamanentina reconvertida del sector de la vinya, els Torn del Serrat) on es feien voravies, llambordes, lloses i peces de pedra arenísca vermella a mida, una activitat que no debades avui encara hi sobreviu (cinc petites empreses fan el que poden per seguir la tradició històrica de la pedra, en un context de crisi generalitzat), de fet tot pujant des de Santa Eugènia del Congost per l’escales de pedra que hi ha a peu de la C-17, encara es poden veure les antigues pedreres «Roja, Blanca i la del Serrat dels Frares» de La Casa Nova amb la seva espectacular barraca de pedra seca datada a l’any 1919, ara tupides d’un alzinam esplèndid i que li dóna un encant decadent.